Hi,
Avui a la tarda he estat a un dels clàssics de les conferències de bcn: el ateneu(C/Canuda,6).El convidat era d'excepció. És tractaba del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas. Encara que a mi a qui veritablement m'agrada escoltar és a en Jordi Pujol, Mas és el president actual i líder natural d'una Convergència reconstituida i trionfant. A més a més està al govern i per tant ell és l'encarregat de dur el timó del país en aquestos complicats temps de crisi.
I pareix que el senyor Pujol va triar bé. Tota la conferèncie és un poc incòmoda degut als continuus problemes amb el micro. També és incòmode el tema: els reptes de futur en una situació certament difícil. Mas ha volgut titular el col·loqui "una dècada al servei d'un segle". Per a ell els reptes fonamentals són: consolidar Catalunya com una veritable economia exportadora per tal de sortir de la crisis, superar els problemes i reptes provocats per la gran inmigració de la dècada anterior i situar Catalunya al món gràcies a una política cultural potent i decidida. A mi, que conec alguna cosa de l'història del catalanisme polític, allò que em pareix més interessant és la part política. No pareixia el conferenciant massa decidit a parlar-ne però a ran de les preguntes ho fa i ho fa amb convicció. Una convicció de polític, en el bon sentit del terme. Segons el president la via que es va encetar a finals del segle XIX amb tot allò de les bases de Manresa, el memorial de Greuges,etc,etc està esgotada. Això també ho ha dit recenment el president Pujol.
Mas llença un nou concepte, el enèsim mot suggeridor del catalanism: transició nacional. Des de el seu punt de vista amb la sentència del TC del 28/06/10 que va retallar considerablement el estatut del 2006 es va esgotar aquet camí de negociació amb l'estat. La nova via no és clara, no queda explícita però si anunciada. Per a Mas, tanmateix, s'ha de apostar en aquestos durs moments de crisi per propostes que tinguen el consens garantit. Aviu en dia això pasa per demanar un concert económic més o menys a la vasconavarra. Parla el president de la gran diversitat política de Catalunya, des d'un PP triunfant i renaixcut a un PSC dubitatiu i en caiguda lliure(sense parlar de Ciutadans, esquerres i SI i altres ents polítics no identificats).
No obstant,després de dir amb claretat que ell creu que independència SI, i senyalar que ell va votar afirmativamente a la consulta popular no vinculat que s'ha realitzat aquet any ens torna a possar sobre la taula una dada clau: el 50% de la població de Catalunya te unes arrels indefugibles en la resta d'Espanya. Són catalans, són els altres catalans...i sense ells no s'anirà enlloc. També recorda que Catalunya si es independent romandrà a la UE i haurà de seguir cedint sobirania per el bé de tots i si vol sobreviure a un món globalitzat.
Conclusió: allò de sempre, la complexitat, la necesitat de polítiques d'espai central, el puc i no puc, el ara no toca. La via estaturia s'ha acabat?...com es pot lligar això en la pluralitat política constatada, en la vinculació inevitable en el context hispànic?. Aquesta és l'eterna contradicció del catalanisme, que a nivell popular reflexa tan bé la canció dels catarres(http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y). CiU representa la majoria del país, això és així. Però quins són els seus límits?. Aquesta paradoxa és l'eterna maldició del catalanisme que aviu representa Mas. És, com deia el meu avi, el conte de l'enfadós. Seguiremos informando...
No hay comentarios:
Publicar un comentario