EL COR HISPÀNIC DE CATALUNYA

Ja hem tornat dels pirineus. Hem passat uns dies d'esquiada a l'estació de Masella, situada al terme municipal d'Alp, al costat de Puigcerdà, just a la vora de França. També hem de celebrar que ens acompanya un nou membre de l'equip. Es tracta del meu LenovoG570, que ha vingut a substituir al meu vell toshiba,qui, desde 2007, ens ha donat un leial servei. DEP. Allà als pirineus, a no res d'Europa, d'aquella Europa que tants catalans i espanyols somiaren sota el franquisme, en aquells indrets que els republicans vençuts creuaven a peu fugint de les bombes de Franco per a arribar a camps de concentració d'uns francesos que li temien a hitler, allà als pirineus pense en l'hispanitat de catalunya, de nou, l'hispanitat de cataluña. A l'estació i ha escoles de valència, portugal i inclús d'Altea, allà al meu Alacant. Els alumnes parlen català i castellà. cambien cada tres segons en una barretja total. Si be hi ha alguns que usen preferentment el català la majoria el que fan es saltar la barrera idiomàtica amb tota naturalitat. El profesor J., que viu a Catalunya des de els cinq anys, provinent d'un poble de 500 habitants d'Extremadura, no parla català. L'entén, l'escriu a mitjes però es declara negat per a les llengües. Coses d'haver fet teleco. La profesora I. sempre parla català però, curiosamente, quan truca a uns pares llunyans, sempre parla castellà. Recorde que volia fer un post en aquestes reflexions fa molt de temps. Me'l va sugerir una visita amb un altre IES a un poble de les terres de l'Ebre. Resulta que en el dolç més típic del poble, el més català dels catalans, el material del qual el farcien era cabell d'àngel fet a Múrcia. Els extintors que protegirien el nostre hostal també són murcians.Francesc es Francisco depén dels moments...el maître, el molt professional Josep Maria, diu al telèfon:-¡Pues no saben ni nada quién es Jose María, se van a enterar!. A la discoteca de l'hostal res de música de la terra...els últims èxits iberoamericans(també en portugués, representats per el trencador èxit de M. Teló), les típiques cançons ridícules andaluses, tipus chipirón y chirigota. Escribim de nit, molt molt a prop del meu venerat Arc de triomf, aquell que sortia a el molt important llibre D'Ucelay Da cal que explicava com el catalanisme de finals del XIX y principis del XX va tractar de liderar hispània introduïnt en aquestes contrades el concepte d'imperialisme lligat a la superioritat cultural. Tampoc es casualitat que aviu la catalanísima Carme/Carmen Chacón, que ha redescubert en campanya els seus orígens a Almería, haja perdut per 22 vots el lideratge del PSOespanyol. Una vegada més catalunya vol liderar hispània i es queda a les portes...sempre navegat entre ambigüitats. El regidor de cultura de Melilla, a canal de TV inominat, fa un recorregut per la ciutat i diu:-Esto lo conquisto la corona de castilla, la corona de España. Craso y común error, mon amour. Tanmateix, seguim igual que sempre. Espanya i Hispània no s'acaben de trovar....i Catalunya queda encadanada al seu destí hispànic somiant una hegemonia que no trova, que las más de las veces, pensa impossible. I, atrapada, pensa en un destí europeu que tampoc no ho és del tot, almenys no sense Hispània. *PD: Yo siempre había pensado que esta constitución tan mixta, este bilingüismo tan radical, era algo típico de la Comunidad valenciana. Sin embargo, me he sorprendido de verlo también en Catalunya. Eso sí, dejemos claro que la marca hispànica es carolingia de raíz y eso pesa. Valencia no es Catalunya pero sí lo es y ambas convergen en la incierta Hispania.