Quan vaig començar a aproximar-me al catalanisme?. Des de que vaig acabar la carrera el tema del nacionalisme i el tema de la UE, que per a mi són dues cares de la mateixa moneda. Realment tota la llicenciatura hem va servir per a identificar un aspecte complexe i una tendència de futur. I des de Aleshores en això hem estat. Catalunya sempre ha estat molt present, primer via TV3, sempre seguint els procesos electorals, i sobretot, via Fuster.
Recorde bé un llibre molt important del català-estadounidenc Ucelay Da Cal. "El imperialismo catalán" té unes 1000 pàgines i va ser clau per a entendre a Don Enric i la dimesió hispànica del catalanisme.
La plaça de les glòries estaba(està?)destinada a ser el centre de la Barcelona del futur. El cor de la capital de Catalunya. Jo visc molt aprop i em pase a mirar. Realment és un espai devaluat, convertit en macrorotonda de pas, un lloc que tothom nomena però ningú no coneix.
Arribe al parc aïllat al mig de la macrorotonda que té diverses altures.Què hi trobe? Quines són les glòries catalanes?. La Renaixença, per suposat.La industralització, el llibre del consolat del mar, la pau i la treva de déu, el mas i la terra, la'autogovern, el modernisme i altres més. La idea global que tot impregna es la voluntad de cohesió social, per damunt de tot. La necessitat d'evitar com siga la fractura social. Aquest objectiu ha determinat la projecció de la burgesia catalan d'ara, d'abans i de sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario