La darrera vegada que vaig viure a Catalunya jo ho vaig intuir. Massa "merci" per no adonar-s'en. Ara que conec un poc més l'història de Catalunya i del Catalanisme ho tinc encara més clar. Les pommes, el no t'oblidis pas, els anniversaris, les dobles "ss". Possible, possible, possible...tot cuadra i es normal.
Carolingis recovertits, espanyolizats en el sentit més ampli de la paraula, mirem a Madrid i no comprenen res. I a vegades tenen raó, evidentment. De Barcelona estant tot es veu diferent. A la darrera entrada ja vaig parlar de Bonaparte. Acàs no va intentar l'emperador fer de Catalunya provincia francesa?.Com he explicat alguna vegada(no recordo a qui)els catalans saben que París mana més i millor que Madrid. Al XVII, al 1808 ja ho tinguerem clar. I es que la France és la France, un dels països més centralistes D'Europa(per sempre més).
Vaig estar fa poc a Navarra com sabeu. També allí tenien la caricatura del francesos sempre al cap. Li diuen, fixeu-se, la guerra del Francés. I València?, i el valencià?....
No hay comentarios:
Publicar un comentario