Hola,
Semblava que en estiu escriuria més en este blog...però les lectures intensives per a l'altre blog, el blog sobre Alacant, no em deixen ganes d'escriure. Però, com que estic de vacances des de Dissatbe ja estic aquí...i es que quan em solten solament sé fer dues coses: llegir i/o escriure.
Ara sempre escric des de el carrer Santíssima Trinitat, des de el PC del meu pare. És, el seu depatx, com un lloc que convida més a la nostàlgia i a la reflexió. M'agrada l'estiu a Crevillent...com ja he escrit altres vegades és com viure al no-res, a un temps suspés en el temps.
Sempre m'ha agradat l'estiu perque és com una petita vida paral·lela dins de la vida normal...vivim amb normalitat des de Setembre al Juny, en la nostra suposada vida de veritat., Però és que la vida no és res i ho es tot...i precisament l'estiu està ahí per dir-nos que tot va poder ser d'un altra manera, que podriem haver sigut altres, treballat d'altra cosa.
Sobretot això està clar la setmana de 10 al 20...tot entra en suspens en la nostra calorosa Espanya. Tothom deixa de fer el seu paper principal per divergir-se, variar-se. Jo aprofite per recopilar fotos i revisar l'hemeroteca de la casa pairal, la casa imperial.
Però ja està bé amb l'intro, més que una intro m'ha eixit un post. Hui volia parlar, breument si més no, d'una història que volia explicar fa mesos.
Un dia, eixint de dinar de casa dels pares, vam anar Jennifer i jo cap a les casetes, on haviem aparcat, prop de la fàbrica imperial nova. Vam vore un gosset brut cercant menjar de gats. A la Jènnifer l'agraden molt els gossets i ens vàrem preocupar per ell.
Vam cridar a la protectora crevillentina "pèls pels" per que ens donara consell...era aquell un gos perdut? Tenia pinta d'abandonat...però, com ho podiem saber?
Mentre consultavem amb la protectora què fer el gosset brut va anar fugint. Anava per la zona de Costera Encanelles, pujant prou ràpid. Jènnifer no em va poder seguir ja que duia tacons...jo vaig correr darrere del animalet cap a Sant Antoni de la Florida...digem per darrer del calvari, per el...un moment que mire Google maps. Era la zona del bar Pepe, Carrers: Boquera Calvari, Colón, Violin, viejo, Violín nuevo...i mès cap a dalt encara, on tots els carrers és diuen Planelles.
Vaig haver de correr prou, el gosset anava ràpit...Finalment, després d'una persecusió d'uns 10 minuts es va parar en una zona de camps, on es va reunir amb una altre gosset, quasi igual i igual de brut. Vam quedar tots 3 parats, en companyia d'un gat, crec.
Vaig aprofitar el parò per quirdar a Jènnifer i a la protectora. En vore la foto la protectora va determinar que eren gossos d'un camp, tot dient que molta gent els tenia així. Jennifer va arribar...ah, abans d'arribar els gossos havien marxat i jo preguntat a una veïna que diu que eren gossos habituals de la zona...
Em clave dins d'un camp amb diverses cases, no veig els gossos però sé que estàn a la zona. Arriba Jènnifer al punt marcat de trobada i li explique tot...preguntam a un veí d'un camp.
És un home major, tarda un poc en respondre. Li ensenye una foto..em diu que un gos li sona i l'altre no; sembla que són de la zona. Els tornem a buscar i per carrer violí nou o vell Jènnifer trova al segón, al que no haviem vist des de el principi. Corre menys, està en pitjor estat i sembla tindre sarna o alguna cosa semblant.
Discutim què fer, si portar el cotxe i dur-los al veterinari. Tenen amo? Jo crec que sí, creem que segurament sí...Tindràn xip? ho poden saber a veterinari si els portem...
Finalment, decidim deixar el tema en Stand-by...si són gossos de la zona podem tornar a per ells i pensar-ho millor, si estàn igual de bruts segurament els portarem al veterinari.
**
Dues setmanes després: tornem a la zona a buscar-los...aparquem en un descampat proper a la zona de camps on vam parar els gossos a descansar, on es van reunir. Tinc jo l'intuició de que tenen la casa o el punt de reunió ahí, tot i que el gos que està millor baixa fins les casetes a cercar menjar.
Anem directes cap al camp de l'home major, el camp del consuelito...i bingo! Sorprenentment els 2 gossets estàn dins, tancats al camp! Igual de bruts...:(
Debatim un poc però la conclusió és clara...l'home ens va mentir i té els gossets molt malament però no podem fer res perque tenem amo. És una pena per una part...hem d'acceptar que l'home no els cuida i no podem ficar-nos però al menys sabem que no els faltarà menjar.
L'home deu deixar-los dons del camp quan ell no està i soltar-los quan hi puja. Estem un poc indinats amb l'avi mentider, que, amb tota sang freda, ens va mentir fa dues setmanes.
El que haguera pogut ésser una recerca d'hores ha acavat en qüestió de minuts, amb un resultat agredolç. Sols ens queda esperar que rente els gossets i que no estigen tan malament. I eixa ha sigut l'història, tot això va passar fa uns 2 mesos. Bona nit Crevillent...
No hay comentarios:
Publicar un comentario