De nou a Barcelona torna envie. Torna l’envie de Barcelona,
que es l’envie d’allò excel·lent, l’envie d’allò somiat, l’envie d’allò
fantàstic i sideral.
Em prometes desde fa dues setmanes de nou per la ciutat
comtal retrovant-me com a habitat d’aquet indret reeixit, planificat, mesurat i
incitador.
Els llocs de sempre segueixen aquí: el CCCB per supossat,
amb un cicle de conferències intitulat “Debat de Barcelona, ciutat oberta”. Al
lliure no vaig perque val car però fan Ibsen, una obra que crec que serà
interessant. La filmoteca, la centra, la LAIE, l’ateneu, els starbucks. Compre
llibres per un nou amic, en Josep Mengual, a la llibreria Lmedios.
Però el que realment m’animat a escriure aquet breu post
nocturn i no alevós no és, aquesta volta, el carrer tallers. És una sèrie de la
meua estimada TV3, l’única televisió que crec que es pot veure
regularment. El programa del que vull
parlar es la Riera…jo savia que era important, que era popular i teniu curiositat
per coneixer la naturaleza d’aquesta emisió, fins i tot de comprar-la amb
l’Alqueria Blanca.
Doncs bé, un dia em trove amb la Riera. Fent un dinar
ensopit m’entretinc però no veig quasi res. Però, quan acabe les meus malfetes
arts culinàries m’en adone que fan “El debat de la Riera”. I aquí sí puc veure
clarament la forma catalana de treballar la cultura de masses.
Sis tertulians fan una espècie de “Sàlvame” civilitzar que,
a més a més, no destripa les supossades vides reals d’horripilants paquirrins
sino que es centra en una trama pertinent i ficcional. Hi ha elits catalanes, et pout cause!. I
treballen molt i moltb bé. Els temes que centren la tertúlia són els de sempre,
els eterns, mundans I popular: qui te sexe amb qui, qui a traït qui, qui odia
qui, qui ha mort i com…metires, fal·làcies, accidents, malentesos…s’especula,
es debateix i es mig crida.
Les élits catalanes donen així a l’espectador la
possibilitat atribulada de sumergir-se en aquest univers de qüestions….però,
com sempre, ho fan de forma refinada, suau, mesurada i constructiva. Així
milloren cada dia el nivell mitjà de les seues poblacions, treballant els
horitzons de possibilitat d’unes gents que podem viure Catalunya com un altra
cultura. Chapeua, senyors, Chapeua. I bona nit…
No hay comentarios:
Publicar un comentario