LA HISTÒRIA DEL XAI VERMELL

Aquestos dies estic quedant de tant en tant en Ester Asensio, la meua antiga secretària general al PSOE-Crevillent (És el PSOE-Crevillent i el PSOE-Elx PSPV?, sembla que sí...és Alacant PV?, sembla que sí, què es el PV...vaja, ja m'en he anat de la qüestió!).

Ester ja està més o menys retirada de la política, tot i que el seu germà, en Javi, segueix sent secretari general. Ester està, des de fa ja molts anys, aprofitant l'oportunitat que li dona Crevillent per conéixer el Marroc.

Fa anys que va al país africà més o menys cada estiu. Tracta amb molta gent àrab, aprén la seua cultura i costums, gaudeix dels fills d'amics i molt més.

En un sopar recent em va explicar l'història del xai vermell. Una amiga seua, a la que va conèixer ajudant-la a donar a llum una xiqueta, li va demanar un xai roig. Existeix aquest xai?, per a què el volia l'amiga d'Ester?.

Resulta que la marroquina amiga volia donar-li el xai a un bruixot subsaharià...ell, també company de pis de la noia, volia el xai per poder executar un encanteri esferidor que li permetria multiplicar una quantitat de diners que l'amiga d'Ester li devia donar.

Ester va contestar que els xais vermells no existien. L'amiga, sense dir-li per a que els necessitava en un primer moment, li va demanar també diners...Ester és va negar, però va quedar intrigada per l'història, evidentment.

L'amiga, diguem-li Oumaima si voleu, preveent l'entrada massiva de diners a la seua butxaca gràcies als encantèris definitius del bruixot infalible, va inventar un conte per justificar l'aparició màgica de l'argent.

Resulta que Oumaima va rebre una suposada oferta de fals casament a Suècia. Clar, ella no es va refiar...li havia escrit un home que necessitava casar-se amb una persona amb nacionalitat europea per poder quedar-se al país escandinau. La Oumaima va enviar, per tantejar la veracitat de la falsa oferta, al seu tio a Suècia.

Però, vet aquí la sorpresa, el tio va deixar de respondre, no contestava al mòbil, s'havia esfumant. Ester, que coneixia de la falsa existència del fals tio que havia anat a Suècia a comprovar si el casament oferit era fals, es va angoixar al escoltar a l'Oumaima que el seu tiet no responia.

El pare de Ester, fins i tot, va anar a la guàrdia civil a denunciar la suposada i semi-falsa desparició del tio dubtos. Finalment el bruixot li va treure a l'excelsa Oumaima 3000 euros (vaja rascada!)...no saben si l'amiga d'Ester va poder trovar finalment el inverosímil xai roig. El que sí podem afirmar amb certesa i prestància es que el bruixot, conduït gratuita i amablement per el pare de l'Ester (una altra vegada es va veure embolicat a tot l'enrenou aquest sant home!)a l'estació de tren de Crevillent, va fugir amb els diners de l'Oumaima i d'alguns altres crèduls metamòrfics.

Al veure's desolada i sense els diners multiplicats, l'Oumaima, angoixada per les punyents demandes d'aclariments per par d'Ester, va confirmar a la remat que el fals tio no exisitia i no havia anat a indagar i investigar el fals matrimoni que l'havia oferit un fals pretenent que no existia.

L'Ester es va enfadar...com l'havia estat mantenint en una mentira com esta tant de temps? Com havia pogut l'Oumaima permetre que ella i el seu pare s'angoixaren durant mesos i s'afanyaren en trovar per Europa a un fals parent líquid?...l'Oumaima, amb ganes de revenja, va admetre el paper del fals bruixot en tot aquell treatre inverosímil...ara es veia sense diners, sense sort.

Es van deixar de parlar durant un any tot i que l'Ester va anyorar la filla de l'Oumaima, aquella que havia ajudat a arrivar al món en un primer moment. Però, amics, encara queda una incògnita en aquesta esbiaixada història...el fals bruixot va obtindre en algún moment el xai vermell? Va ser l'incapacitat de l'Oumaima per trovar-lo el no desllorigador d'aquel drama?.

Una història, amics, digna de Borges...on trovarem un xai vermell?