EL PARDALET I ELS POLÍTICS

Sempre he buscat eixir del poble...sempre. Mentres els demes xiquets arrelaven a la setmana santa crevillentina o als moros i cristians, jo marxava. Jo soc aquell que marxa, que sempre marxa. Madrid, destins per Espanya o, pot ser, l'estrager, fins i tot l'estranger.

Quin destí, construir Europa, veritat?Jo soc l'estrany, l'estranger d'en Camus....sempre, al començament per voluntat paterna, era el foraster, l'exiliat interior, com es definia fa pocs dies el meu pare.

Eixir del poble, dels límits, d'allò donat. Amb llibres, sobre tot amb llibres, tractava d´ésser un altre. Eixir, marxar, viatjar. També per estudiar, com no, per conéixer professor arreu...Va haver un curs, tercer de carrera d'història i primer de Filosofia, el curs 2001-02, fa 16 anys, que em movia cap a Alacant els matins i cap a Múrcia les vesprades o viceversa. Sempre fugint, sempre mutant.

Aquesta, crec, ha de ésser una de les meues funcions históriques. Ser molts altres, esdevindre un perfil híbrid, un nou-valle hispà, des del 1212, las navas de Tolosa. Per això he viscut al nord i al sud. Múrcia em va dur a València i València a Barcelona. Ara soc aquí, sempre soc aquí, al poble de Crevillent.

Però jo volia parlar (sempre em derive en els "excursus")hui del pardalet i els polítics. He fet moltes vegades esta jugada: portar als de Alacant a Múrcia i als de Múrcia a Alacant...unir dos mons, això vaig a intentar. Castella i Aragó...de veritat és tan castellana Múrcia? i la repoblació catalano-aragonesa duta a terme per en Jaume I el 1266?....de vertitat és tan nostrada, tan valenciana, o siga, catalano-aragonesa, Alacant? Alacant, presa per el rei Alfonso X el Sabio, el 4 de decembre de 1248, dia de Santa Bárbara...el savi dona furs castellans i organitza la ciutat, que tant de temps havia sigut la Taifa de Múrcia....qui és qui, què es qué?

És la Espanya plural per la que vàrem lluitar ja des de el 2003 ajudant a en Zapatero, a qui reivindique des de aquí. Per tant, l'operació Alacant-Múrcia, de nou. Vaig executar la maniobra duent al meu amic, l'escriptor murcià Gabri Ródenas a Alacant a conéixer l'escriptor murcià alicantinitzat (premi Alfaguara) Luís Leante.

Un dissabte qualsevol, fa poc, he repetit l'estratègia congregant als meus amics Emilio Martínez Hernández(el rei dels webs) ex-PSOE (o no tan ex)  i en David Soto Carrasco. Tot per fer-los parlar de política. Vaig a replegar a David a la no-Renfe de Crevillent. M'acompany la meua benvoluguda Jennifer, el insgine pardalet....li ensenyem a en David la serra.

Passem per Emilio després...ja els dos polítics junts jo calle bastant. Parlen d'enquestes, del futur del PSOE i de podemos, de l'esquerra en general, de les perspectives electorals futures. Jo, com quasi sempre, estic més d'accord amb en Soto. David diu: "en los próximos años va a haber dos temas clave: identidad y comunidad"...en això estic o pense estar jo, en el cas Alacant.

Pasem per l'obleisco d'en César magno, dinem un bon arròs a l'estrella d'Àfrica. Jo faig bromes, tots em veuen a Ciutadans en un futur. La Jennifer es decideix sobtadament per menjar arròs, maravellós!....després ens explicarà, ja fent un cafè sota la mirada d'en Jaume II, a la plaça del cavall, com va aprovar l'ESO quasi a distància, tots pregunten maravellats.

La jornada va començant a esgotar-se. Ha sigut un gran dia, jo he conseguit escoltar força estona...quedem en repetir-la a Alacant...la novia d'en Soto es de Elda i viu ara a Múrcia.

Ah! Espanya, l'hispània plural que ens queda per pulir. Qui és d'on, amics, qui és qui? Com diu en José Luís Villacañas, andalús de València, "lo único bueno que se puede destacar de la historia triste de España es el frágil perdón de 1978"...i tant fràgil, mireu com està el pati....i no em referisc al NO-màster de la Cifuentes.

Bona nit amics, a base de paelles ho farem tot!