LA HISTÒRIA DEL XAI VERMELL

Aquestos dies estic quedant de tant en tant en Ester Asensio, la meua antiga secretària general al PSOE-Crevillent (És el PSOE-Crevillent i el PSOE-Elx PSPV?, sembla que sí...és Alacant PV?, sembla que sí, què es el PV...vaja, ja m'en he anat de la qüestió!).

Ester ja està més o menys retirada de la política, tot i que el seu germà, en Javi, segueix sent secretari general. Ester està, des de fa ja molts anys, aprofitant l'oportunitat que li dona Crevillent per conéixer el Marroc.

Fa anys que va al país africà més o menys cada estiu. Tracta amb molta gent àrab, aprén la seua cultura i costums, gaudeix dels fills d'amics i molt més.

En un sopar recent em va explicar l'història del xai vermell. Una amiga seua, a la que va conèixer ajudant-la a donar a llum una xiqueta, li va demanar un xai roig. Existeix aquest xai?, per a què el volia l'amiga d'Ester?.

Resulta que la marroquina amiga volia donar-li el xai a un bruixot subsaharià...ell, també company de pis de la noia, volia el xai per poder executar un encanteri esferidor que li permetria multiplicar una quantitat de diners que l'amiga d'Ester li devia donar.

Ester va contestar que els xais vermells no existien. L'amiga, sense dir-li per a que els necessitava en un primer moment, li va demanar també diners...Ester és va negar, però va quedar intrigada per l'història, evidentment.

L'amiga, diguem-li Oumaima si voleu, preveent l'entrada massiva de diners a la seua butxaca gràcies als encantèris definitius del bruixot infalible, va inventar un conte per justificar l'aparició màgica de l'argent.

Resulta que Oumaima va rebre una suposada oferta de fals casament a Suècia. Clar, ella no es va refiar...li havia escrit un home que necessitava casar-se amb una persona amb nacionalitat europea per poder quedar-se al país escandinau. La Oumaima va enviar, per tantejar la veracitat de la falsa oferta, al seu tio a Suècia.

Però, vet aquí la sorpresa, el tio va deixar de respondre, no contestava al mòbil, s'havia esfumant. Ester, que coneixia de la falsa existència del fals tio que havia anat a Suècia a comprovar si el casament oferit era fals, es va angoixar al escoltar a l'Oumaima que el seu tiet no responia.

El pare de Ester, fins i tot, va anar a la guàrdia civil a denunciar la suposada i semi-falsa desparició del tio dubtos. Finalment el bruixot li va treure a l'excelsa Oumaima 3000 euros (vaja rascada!)...no saben si l'amiga d'Ester va poder trovar finalment el inverosímil xai roig. El que sí podem afirmar amb certesa i prestància es que el bruixot, conduït gratuita i amablement per el pare de l'Ester (una altra vegada es va veure embolicat a tot l'enrenou aquest sant home!)a l'estació de tren de Crevillent, va fugir amb els diners de l'Oumaima i d'alguns altres crèduls metamòrfics.

Al veure's desolada i sense els diners multiplicats, l'Oumaima, angoixada per les punyents demandes d'aclariments per par d'Ester, va confirmar a la remat que el fals tio no exisitia i no havia anat a indagar i investigar el fals matrimoni que l'havia oferit un fals pretenent que no existia.

L'Ester es va enfadar...com l'havia estat mantenint en una mentira com esta tant de temps? Com havia pogut l'Oumaima permetre que ella i el seu pare s'angoixaren durant mesos i s'afanyaren en trovar per Europa a un fals parent líquid?...l'Oumaima, amb ganes de revenja, va admetre el paper del fals bruixot en tot aquell treatre inverosímil...ara es veia sense diners, sense sort.

Es van deixar de parlar durant un any tot i que l'Ester va anyorar la filla de l'Oumaima, aquella que havia ajudat a arrivar al món en un primer moment. Però, amics, encara queda una incògnita en aquesta esbiaixada història...el fals bruixot va obtindre en algún moment el xai vermell? Va ser l'incapacitat de l'Oumaima per trovar-lo el no desllorigador d'aquel drama?.

Una història, amics, digna de Borges...on trovarem un xai vermell?

EL PARDALET I ELS POLÍTICS

Sempre he buscat eixir del poble...sempre. Mentres els demes xiquets arrelaven a la setmana santa crevillentina o als moros i cristians, jo marxava. Jo soc aquell que marxa, que sempre marxa. Madrid, destins per Espanya o, pot ser, l'estrager, fins i tot l'estranger.

Quin destí, construir Europa, veritat?Jo soc l'estrany, l'estranger d'en Camus....sempre, al començament per voluntat paterna, era el foraster, l'exiliat interior, com es definia fa pocs dies el meu pare.

Eixir del poble, dels límits, d'allò donat. Amb llibres, sobre tot amb llibres, tractava d´ésser un altre. Eixir, marxar, viatjar. També per estudiar, com no, per conéixer professor arreu...Va haver un curs, tercer de carrera d'història i primer de Filosofia, el curs 2001-02, fa 16 anys, que em movia cap a Alacant els matins i cap a Múrcia les vesprades o viceversa. Sempre fugint, sempre mutant.

Aquesta, crec, ha de ésser una de les meues funcions históriques. Ser molts altres, esdevindre un perfil híbrid, un nou-valle hispà, des del 1212, las navas de Tolosa. Per això he viscut al nord i al sud. Múrcia em va dur a València i València a Barcelona. Ara soc aquí, sempre soc aquí, al poble de Crevillent.

Però jo volia parlar (sempre em derive en els "excursus")hui del pardalet i els polítics. He fet moltes vegades esta jugada: portar als de Alacant a Múrcia i als de Múrcia a Alacant...unir dos mons, això vaig a intentar. Castella i Aragó...de veritat és tan castellana Múrcia? i la repoblació catalano-aragonesa duta a terme per en Jaume I el 1266?....de vertitat és tan nostrada, tan valenciana, o siga, catalano-aragonesa, Alacant? Alacant, presa per el rei Alfonso X el Sabio, el 4 de decembre de 1248, dia de Santa Bárbara...el savi dona furs castellans i organitza la ciutat, que tant de temps havia sigut la Taifa de Múrcia....qui és qui, què es qué?

És la Espanya plural per la que vàrem lluitar ja des de el 2003 ajudant a en Zapatero, a qui reivindique des de aquí. Per tant, l'operació Alacant-Múrcia, de nou. Vaig executar la maniobra duent al meu amic, l'escriptor murcià Gabri Ródenas a Alacant a conéixer l'escriptor murcià alicantinitzat (premi Alfaguara) Luís Leante.

Un dissabte qualsevol, fa poc, he repetit l'estratègia congregant als meus amics Emilio Martínez Hernández(el rei dels webs) ex-PSOE (o no tan ex)  i en David Soto Carrasco. Tot per fer-los parlar de política. Vaig a replegar a David a la no-Renfe de Crevillent. M'acompany la meua benvoluguda Jennifer, el insgine pardalet....li ensenyem a en David la serra.

Passem per Emilio després...ja els dos polítics junts jo calle bastant. Parlen d'enquestes, del futur del PSOE i de podemos, de l'esquerra en general, de les perspectives electorals futures. Jo, com quasi sempre, estic més d'accord amb en Soto. David diu: "en los próximos años va a haber dos temas clave: identidad y comunidad"...en això estic o pense estar jo, en el cas Alacant.

Pasem per l'obleisco d'en César magno, dinem un bon arròs a l'estrella d'Àfrica. Jo faig bromes, tots em veuen a Ciutadans en un futur. La Jennifer es decideix sobtadament per menjar arròs, maravellós!....després ens explicarà, ja fent un cafè sota la mirada d'en Jaume II, a la plaça del cavall, com va aprovar l'ESO quasi a distància, tots pregunten maravellats.

La jornada va començant a esgotar-se. Ha sigut un gran dia, jo he conseguit escoltar força estona...quedem en repetir-la a Alacant...la novia d'en Soto es de Elda i viu ara a Múrcia.

Ah! Espanya, l'hispània plural que ens queda per pulir. Qui és d'on, amics, qui és qui? Com diu en José Luís Villacañas, andalús de València, "lo único bueno que se puede destacar de la historia triste de España es el frágil perdón de 1978"...i tant fràgil, mireu com està el pati....i no em referisc al NO-màster de la Cifuentes.

Bona nit amics, a base de paelles ho farem tot!