Fa cosa d'un mes que cerque un paperet...un petit i menuet paperet. Sense ell no puc cobrar...tot i que treballa cada dia no em podem pagar.
Per què no em poden pagar? Per culpa de la manca de desenvolupament de l'estat de les autonomies. Al 1978 estava clar que aquet tema no estava clar...es va apuntar un poc l'affaire al títol VIII, que fan tants i tans anys que tinc en ment.
I el desentrollament no ha sigut satisfactori...a la vista està. Els espanyols no es coneixen els uns als altres, diu el meu mestre i amic, en José Luís Villacañas, naixcut a Úbeda, resident des de fa molt i casat a València, passat per Múrcia on ens vàrem coneixer i ara treballat a Madrid.
I té raó...no puc cobrar perque no ha arribat la liquidació d'havers que ha enviat Catalunya a Alacant. Començe, en veure que no he cobrat, les meues indagacions a principis d'Octubre.
Resulta que existeis una cosa, que jo no sabia que existia, que es diu declaració d'havers. Truque a Catalunya...sí l'han enviat. Truque a Alacant...no ha arribat.
Vaig a la Conselleria, després de moltes trucades, a cas fet...(estic al pati, un institut és soroll, vida i escriure, com llegir, és un contratemps, aquí ningú calla)
A la Conselleria d'Alacant (per classe en 3A-ESO i dos hores del meu temps)em diuen que pot ser, El servei territorial del Maresme-Vallés oriental (Catalunya s'estructura per comarques) ha enviat el paper a València. Sembla ser que, de confirmar-se aquet extrem, seria un caos...per qué? Perque a València hi ha dos edificis de Conselleria, Campanar (avingunda) y la territorial, de Gregorio Gea(què es una territorial, territorial de què?).
El lloc adient, assegura Alacant, dins de l'error català, hauria sigut Gregorio Egea...quirde a Catalunya: l'han manat a Campanar...ells l'han enviat on cal, al servei de Direcció de personal de la Conselleria. Ho han fet de bona fe, ells no el manen a províncies, d'això s'ha d'encarregar cada Comunitat autònoma.
La meua corresponsal alacantina, yolanda, que em va trucar interessant-se per el meu cas, no contesta al telèfon...he trucat 45 vegades i sempre comunica. Tinc dos vies per resoldre el laberint...trobar el paper a València, que s'amaga a algún lloc d'un macro edifici amb, pot ser, milions de papers, o una segona vía més directa. La senyoreta que m'ha atès a la finestreta d'Alacant em diu que el millor es que Catalunya faça un altre paper i me'l envie a mi directament perque resulta que el registre d'Alacant, per un canvi que l'ha fet passar de paper a digital, està colapsat, desordenat, en pause o jo que sé que...el tema es que inclús em diu que, si ells sapigeren certament que el paperet està al registre podrien tractar, heròicament, de rescatar-lo....rescatar-lo! em fa gràcia la terminologia quasi bèl·lica, cuasi homèrica....
Començe a explorar les dos vies...després de trucar algunes vegadesa Lluïsa a Mataró, al Maresme-Vallès oriental, "se apiada" de mi i em diu que podem, excepcionalment, tornar a enviar el paper...la seua extensión, 6491, ja me la sé de memòria. No crec res adequat que, ja que em fa el favor, li puga dir que m'el envie a mi a Crevillent, a un domicili personal; sembla ser una persona seriosa i institucional i la solució, tan casolana, no crec li semble adient. Li done finalment l'adreça de Carrer Carratalà 47...així es que si el paper arriba ho farà al registre maleït on, oh Sísif, res pot ser trovat.
Vaig trucant i trucant a València cada pati, cada guardia, cada ratet solt que tinc mentres faig classe. Quirde a número genèrics on ningú sap res de res...em donen més i més números: de nòmines, de trasllats, del registres, de sub-direccions educatives de política llingüistica i 1000 noms més molt i molt kafkians...truque i truque, molts comuniquen, altres no saben res. Finalment, en registre, una senyoret que es diu Verònica, que no te perque fer res per mi però vol donar un cop de mà, es compromet a mirar a vore si tal volta por assabentar-se d'alguna cosa.
Pasen els dies, les trucades es creuen...Verònica no treballa hui i, en un altre telèfon d'una bifurcació, d'un semi-direcció-pluriterritorial-encarregada-de-política-subrealista contacte amb Vicenta Barrechuna, que m'assegura que pot fer alguna cosa. Critica als catalans i diu que això que ha passat no pot ser....jo el que no entenc es per què un paper que tenen a València no el poden enviar sense problemes a Alacant...el meu company Daniel em diu que els d'Alacant i els de València passen els uns del altres, son regnes de Taifes de Xarq-Alandalús, es donen l'esquena. Vaja autonomia, vaja provincies, estat centralista superpossat un altre autonòmic que s'ha descentralitazat per descoordinar-se i desconéixer-se menys.
Catalunya insisteix, ells han fet el que havien de fer...per exemple a Andalusia no ho manen a províncies, no manen el dichós paperet a Huelva, els manen tots a Sevilla, olé!. Na Lluïsa, diligent i amable, ha conseguit una altra còpia del papert i m'assegura que tant bon punt el signe el seu cap l'enviarà a Alacant. Per què tot ha d'anar signat per un cap que fa poc o res i no llig allò que signa?
El paper va arribar a Alacant per mail però no està signat, es una còpia digital on manca la signatura, no val...on està el paper a València? Verònica s'ha perdut, Na Vicenta comunica dies i dies.
Lluïsa, Mataronina, ha aconseguit que el cap suprem de la seua tribu signe el beneït paper màgic i el pot avançar per mail...aixòs sí,cal que arribe la còpia signada a Alacant...pero recordem, el registre d'Alacant està entrampat, encara que arribe diuen que el trobaràn, si poden, en cosa d'unes setmanes indeterminades...Sense notícies de València, em van passant de la subdirecció de personal funcionari que mesura menys d'1'82 a la territorial de polítiques de construcció concursal, concretament amb la subdelegació adjunta de competències curriculars esperpèntiques.
Finalment, per aconseguir-li el mail de Na Yolanda a Na Lluïsa torne a trucar a Alacant...miraculosament el telèfon sona. Ja pensava que no ho faria mai i que hauria de tornar presencialment a demanar clemència. Yolanda em contesta amable i preocupada per el meu cas però indignada amb els catalans...No li estranya que tots vullgem fugir, en lo malament que ho fan i tot el que està passant...a ella l'ha dit el seu contacte de Via Augusta (seu central d'educació a Catalunya, on vaig fer tots els cursos del Batchibac) que sí s'han d'enviar els paperets a províncies. Després de fer comentaris anti-catalans lleus cita una llei nacional (de la nació espanyola)que recolza la seua postura.
De sobte, em dona una esperança clau: contra allò que m'havia dit la noia de la finestreta d'Alacant amb la còpia digital signada podré cobrar...!!! Sembla ser que hi ha una posibilitat de que em pagen per treballar...eureka! Truque de nou a Lluïsa, per 763ena vegada. Els dos veiem la fi de l'affaire possiblement aprop i estem emocionats...jo soc molt agraït i li dedique paraules d'afecte, tot agraïnt-li l'esforç; ella, ja acostumbrada a la meua trucada diaria, em diu Toni i després, com que jo li dic Antonio Pérez sempre em pregunta si prefereixo Antoni o Antonio o Toni. Jo, com sempre faig a Catalunya, li dic que em dona igual. Jo prefereixo Antonio, però entenc que ells diuen Antoni o Toni per proximitat, fan el meu nom més seu, m'inclouen en la seva tribu i això és d'agrair (a Marbahc, recorde'm ho, jo era català).
Tot queda en suspens; jo deixe de trucar a València per pur esgotament i no sé com acabarà tot...Increiblement, a les 8'32 del matí del dia següent em truca Na Yolanda-Alacant.
-Antonio, ya estás pasado a nóminas.
El seu to es triunfal, porta molts dies bloquejant el tancament de nòmines, insistint-li a la seua companya de la taula de alcostat que espere, per que jo puga cobrar...no vaig poder aconseguir, tot i que ho vaig intentar, que cobrara una altra companya trasladada des de el Maresme. Tal i com em va demanar Yolanda li vaig preguntar a Lluïsa per ella...tanmateix, com aquesta profe, de cuyo nombre no me acuerdo, no havia aconseguit una nova còpia signada del paperet perque no l'havia demanat Lluïsa no pot fer res.
Tracte d'informar a Na Yolanda que no he pogut intercedir, malahuradament, per l'altra companya...però ja m'ha penjat després d'escoltar els meus enèsims Agraïments.
L'assumpet del paperet, amics, ha terminado. Segur?
Bona nit
No hay comentarios:
Publicar un comentario