Diumenge. No un duimenge qualsevol...vull escriuré en valencià per parlar del poble però sempre passa igual; jo dic dumenge, un dumenge qualquiera...em toca escrire català o en forma catalanesca i això em resulta estrany; el dilema de les llengues ferides, que farem.
Però aquí estem, en el poble, en la llengua, per, en la variant que siga i com ixca, parlar de paruales.
He tornat a poble per a estar en la gent; en els pares, en els amics, en els coneguts de fa tants i tants anys.
I es que un home pot anar a viure fora, reinventar-se arrelar a mols puestos però hi ha una sèrie de relacions que soles es podem forjar al llarc dels anys.
Parle en el Sansa en les paelles del cal Paco el Bodegón, em fa l'honor de convidar-me amb la seua família, ser un Sansano més. Parle amb el Pepe el carolino del PSOE local, amb Ester Asensio que em va obrir les portes del partit allà per el 2003 i em va acollir en la seua humanitat....
Parle amb la mare, amb el pare, de tot i de res. Parle en la Júlia, que ja està en Almeria...parle en el Esteve, que parla en tots i així parle en tots.
Dumenge, el dia d'escriure, recorde els duimenges aquí al pis de Velàzquez, tranquils i anodins. Parle i parle amb la Jennifer i ella també parla un poc. Tantes i tantes paraules que em guarixen i m'acomoden, en fan de bresol i de niu, me donen calor, alegria i em rellançen.
Demà vaig al nou institut a parlar i escoltar. I treballaré, una vegada i de nou, ara en Sant Joan, donant paraules. Tornen els dumenges tranquils al barri sur, torna el poble, torna la paraula.
Recorden a en Duch, emparaulem el món amics; més enllà de la paraula està la guerra. Tornen el diumenges/dumenges tranquils, Comença el curs...
I Alacant, què és Alacant?
No hay comentarios:
Publicar un comentario