Fa temps, quan pasa el metro hiperpuntual cada matí, fent el seu soroll característic i ensordidor, penso que hi ha un catalanisme que és això, fer que les coses funcionen, tenir el millor equip de mon, una capital sobresalient, grans museus, seus d'empreses, biblioteques de barri,congresos mundials,etc,etc. Aquet és el catalanisme de la modernitat,que intente crear coses extraordinàries.
Però tenim un altre catalanisme. Aquestos dies, el Dimarts concretament, el FCB va vèncer al Real Madrid.Jo crec que en "buena lid". Però certes reaccions, certes fòbies que tot això genera no m'agraden tant. Una de les nenes més intelil·ligents de la classe em va dir fa uns dies: "Odio Espanya". Porta una samarreta que diu independència. Les lletres són dels colos de les banderes de Catalunya, Euskadi i galicia. És, si m'ho permeteu, l'altra Espanya. Un neng prou simpàtic, XL,(es un nom no una talla),parla amb uns altres...li pregunta a una altre nen MC, si es del Madrid...abans de que puga contestar XL surt disparat, crida i s'espanta. Aquet crit no deixa de ser un reflexe infantil que, tanmateix, ens indica un malestar, una por, una méfiance històrica...hi ha un catalanisme subtil que, i cal de vegades entendre-ho, té por i odia Espanya, aquella Espanya centralista que té per costum sometre Catalunya. ¿Però es Espanya tot allò i únicament allò?.
Mou i el Madrid de florentino ho posen fàcil, es evident. Les estrelles galàtiques amb les seves patades i el seu mal perder simplifiquen la metàfora indentitaria. El madrid es així, Madrid és així, Espanya és així. ¿És correcte?.El futbol passa per ser el mètode de educació político-sentimental de les mases...Però no caigem en aquestes simplificacions. TV3 no va ni mencionar el gol polèmic(potser legal?, potser sí). Va començar a narrar la segona part amb el gol de Pedro. Malament. Ser una cosa més subtil no és el mateix que no ser una cosa. Entenguem-ho,sisplau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario