Donant-li foc al tio Pep

Hola,
La veritat és que no escric massa en valencià en aquest blog. Tanmateix trove de tant en tant algunes ocasions per a fer-ho. Des de fa uns cinc anys estudie la qüestió de l'identitat valenciana via Joan Fuster.

És, crec, una forma interessant d'aproximar-se a un assumpte polèmic(per desgràcia)molt antic i irresolt. Pel motiu que siga no escric massa sobre açò en aquesta bitàcora.

No sé si he contat açí una anècdota important per a mi que te a vore amb la llengua valenciana i la meua experiència personal. Recorde que amb uns quans anys(no sé si 5 ó 7 més o menys)vaig dir a un lloc exacte que tinc encara a la memòria la frase següent:- Eso no es lo matejo.

Amb aquesta frase queda fosilitzat un fet: va haver un dia que no sabia parlar castellà correctament...¿vaig ser monolingüe alguna vegada?. Pot ser en certa manera es pot dir que si...evidentment les primeres paraules, les de la vida cotidiana les vaig aprendre en valencià. No obstant això tampoc crec que es puga dir que el meu contacta amb el castellà va començar a l'escola; alguna tia esporàdica, alguna frase fugisera al carrer i sobre tot la TV així ho garantitzen.

Ultimament estic enganxat a una sèrie de RTVV molt valencia(i crec que es pot dir que valencianista). Recorde els llibres de Fuster(la decadència al País Valencià)en els que parla del teatre popular com l'única forma del poble valencia valenciano parlant de sentir-se representat, de vore reflexat en la ficció.

L'alqueria Blanca, que així es diu la sèrie, fa un poc aquet paper. Encara que els protagonistes no tenen(crec)exactament en meu accent em veig reflexat.Les formes de ser, sobre tot de les dones(?¡), em recorden a la gent de meu poble. S'en remou alguna cosa dins de mi, certament.

L'altre dia tornant de València en l'ultim euromed(21'05h)només accedir a la plataforma em vaig trobar amb una cara familiar. Allà estava el personatge parat, mirant-me.Em va demanar foc...li vaig preguntar:-és voste de l'alqueria blanca, veritat?.I si ho era...era el tio Pep, el meu personatge favorit.Li vaig donar foc i vam parlar breument. El vaig felicitar per la sèrie i li vaig transmetre complicitat.

Ens vam despedir i li vaig dessitgar sort.Recorde que quan li vaig comentar l'exit de la sèrie va dir amb una forma prou valencia i pròxima:-Bo és, axí hi ha faena.O una cosa així...