Tal any com aquet, ja fa quasi 300 anys vàren rebre la noticia...Els rumor sobre la seua expulsió havien sovintejat, tanmateix, tanmateix no ho haviem volgut creure.Però ara aquell decret, aquell paper cristià ho deixava clar...haurien de partir a la berberia.A buscar què? a viure on?...que tenien ells d'estranys a aquella terra?.
Va plorar, va plorar molt.Un fill, el menor de quatre anys, es va quedar.I no perque haguera vollgut.Es va perdre i van haver de partir; sol, va romandre vagant, finalment el van aveinar a una parròquia un poc llunyana.El lloc on ell visqué era ara herm. Hom va cridar en l'obscuritat de la nit.Ell creia que era el seu avi, era ell?...
València els veia partir
No hay comentarios:
Publicar un comentario