Sábado noche en casa,..nada que hacer. Segon post de l'any (el castellà ix automàtic)...al escriure en valenciano/català surte dubtes deseguida. Escric en Crevillentí, en valencià, en català, en valencià catalanitzat??. Ni idea...
El que volia contar aviu és una història del poble, del poble de Crevillent. Com el mateix amic meu Esteve Poveda diu, a pesar de estar clavat en totes les coses del poble, Crevillent corre el risc de convertir-se en una ciutat dormitori. El poble està prou mort en matèria de cultura, d'oci en general i de nocturn en particular...
Escriure des de baix de la carretera, des de l'Eixample Crevillentí, dona un altra perspectiva...és veritat que hi ha quelcom que es dilueix al creuar l'avinguda de Sant Vicent Ferrer...Està el poble mort?...no hay res que fer mai en el poble?. Pareix que la responsa és sí...però la gent de Crevillent sí fa coses, tanmateix.
Muerta la alfombra, ¿Se acabó la ràbia?.Què és el poble, a què juga el poble?, de què viu el poble?. Ni idea...lloc de montanya un poc apartat, Crevillent està enmig no obstant de tots el camins. Porta de la Vega Baja, molt aprop d'Elx, punt estratègic per anar cap a Madrid per la garganta cap a Asp (bé, això era més bé ans)...tot i res, ésser incert.
Últim poble valenciano parlant de l'interior (tot i que la glòria se la lleva sempre Guardamar...parlent tant valencià a Guardamar com a Crevillent?), la serra li dona un toc inconfundible. Lleve "vivint" o tal volta més bé "pernoctant" a Crevillent 29 del meus 33 anys. I no entenc el poble, no comprenc res de res...
Semana Santa i Moros i Cristians...la serra, com hem dit...i què més?. L'amor per l'esport, l'afició al deport. Llig en el información que la San Silvestre Crevillentina es la segona carrera més important d'aquestes característiques a Espanya després de la famosa vallecana...2000 corredors i més de 1000 locals a una prova dura, recordem que el poble és tot pujà. Que en un poble de 30.000 habitatns 1000 correguen aquestos 10 kilòmetres costerencs és molt i parla de l'afició. Algunes xiquetes de poble que he conegut més o més recentment con la N.Asensio, 18 anys. s'han animat a apuntar-se. Tota una prova de que el poble no està (del tot) mort.
I ara m'en vaig a Sevilla el día 20 a acompanyar als #Crevirunners a la Maratí hispalense. Jo no correré, evidentment. Vull retornar a Andalusia, la regió d'Espanya junt amb les del nort que menys conec (què males conexions te aquesta Espanya radial-madrilenya per anar de perifèria del sur-est a perifèria sur!)...fa 22 anys que no estic a Sevilla, això no pot ser (Sergio Ramos).
Doncs bé, els amics del club maratón, amb els quals he conectat gràcies a l'esmentat i ilustre crevillentí Esteve Valero Poveda, van per tota Espanya fent un cosa que en este poble se fa molt bé: correr i correr i correr més. La nostra geografia montanyenca, sumada a les poques opciones d'oci que tenin, deixa, com li dic a amics d'Alacant com en José Carmona, dues opciones: la droga o l'esport.
Sembla que els crevillentins no volen desapareixer del tot del mapa...i es que tot poble o comunitat, sempre té virtuds que vol exportat, disciplines en les que reeixir i dominar. Aquesta ansia d'hegemonia consustancial a tot grup de persones, queda reflexada en la foto que vos adjunte on la modesta esglèsia de Crevillent, junt amb el conillet, es fan els amos, ni que sigui per unes hores, de tota la península. Forza #Crevirunnes i a conquerir Sevilla!
